Manual del No. Capitul II. Del si/no i de la boda.

Ja tem aqui, xd.

Bueno, total, al final e decidid, que el camarer descubrixca el pastis.

El camarer, que no en te prou amb els 50 € i que veu que la teva acompanyant esta com un tren, fica els dits dins del pastis i trau el anell i es declara ell. Tu el quedes O.O, pero no dius res, per por a liarla, aixi que les teves esperançes san complert.

Ella, que t'es fel, agafa l'anell, salsa el pega una morreja i tarrastra fora del restaurant.

De dos a dotze mesos despres, i amb una gran, gran feina feta, un dels dies mes felis de la teva vida (junt amb al de la comunio, cuant te se va caure el primer dent, la primera vegada que vas vore el teu equip gunyar la lliga...) a arribat.

El cami no a sigut, facil, pero per fi estas on estas, vestit amb un vestit de mes 1000 € i asperant vore la dona a la que estimes, amb un vestit de mes de 3000, els convidats estan estrategicament colocats al llarg i ample de l'esglesia i soles esperes el momen del "ja pots besar a la nuvia", pero no tant rapid valent, abans as de contestar a una pregunta:

XXXX, vols a XXXX, en la salut i en l'infermitat, en la riquea i en la pobrea [...] asta que la mort os separe (que eixe text esta anticuant, ara es fins que el sr. jutge vos divorcie, pero eixe es un tema apart).

Tu contestes que si, si quiero.

Pero y ella??