Manual del No. Capitul I.

Despres d'aver pasat un verdader "martes y 13" i no en referix al de la semana pasada, si no al de fa un parell de dies. Abans de que el cap m'assalte acusantme de mentider i mal pagaor i dedicat a la redactora mes wapa d'aquest espai (xk se k li agraden els meus super testaments) i a la rochi, per que se que amb aquest post vaig a tindrela de morros una setmana.

En prenc la llibertat de contarvos, per que, naltros els nois, MAI em de sucumbir als encants d'aquella bella dama que despres es convertira en la bruixa de les nostres vides.

Tot comença, aquella nit, que segint les recomancions del teu subconcient i sobretot d'ella, et gastes 300 euros amb el sopar i mes de 1000 amb un petit fil d'or i un pedrusco del tamany del seu puny. Pero ja o diu mastercard, la vostra (seva) felicitat no te preu.

Be, despres d'un gran sopar, regats per el millor vi de la sona i servits per profesionals de la restauracio ve el gran moment. El moment del postre, (previament, aprofitant una petita para a boxes, as convensut, sota pena de 50 €, que ambrute aquells 1000 euros de merenge). Dons aixo que el camarer el du els postres, aqui ve el moment mes delicat. En aquestos casos pot pasar moltes coses, pero les resumire en 4, k sanganye de taula, que ella no el trobe, k ella o tu volo trageu o que el trobe.

¿Sel trobara o no sel trobara? ¿El cambrer corrupte descubrira el pastis, mai millor dit? O veurem en proximes edicions.